El precursor d’este moviment va ser Naum Gabo amb el seu manifest realista, al qual després es va sumar Alexander Calder –també present en la col·lecció Hortensia Herrero– amb les escultures mòbils i finalment tota una sèrie d’artistes que es van ajuntar a mitjans dels anys cinquanta en la galeria parisenca Denise René, entre els quals es trobaven Jesús Rafael Soto i Carlos Cruz-Díez. Les obres que pertanyen a l’art cinètic són les que presenten un moviment perceptible o que necessiten el moviment de l’espectador per a poder ser percebut. Altres artistes com Duarte o Andreu Alfaro (amb les seues generatrius) o, més recentment, Ann Veronica Janssens i Iván Navarro han continuat en esta línia de treball que, en algun cas, també es podria descriure com a art òptic. I és que, com va dir Carlos Cruz-Díez, amb estes obres “l’art passa de ser contemplatiu a ser participatiu”.
Sala 5 i 6
(P1)
