L’edifici annex al Palau Valeriola acull part de la col·lecció d’art multimèdia d’Hortensia Herrero amb obres d’artistes com Michal Rovner, Julian Opie, teamLab o Olafur Eliasson.
teamLab (col·lectiu fundat en 2001). The World of Irreversible Change (‘El món del canvi irreversible’). Es tracta d’una peça interactiva en la qual apareix una ciutat que es troba en algun lloc del temps i ací i ara alhora. El món de l’obra està connectat amb el món exterior de València, de manera que presenta les mateixes condicions pel que fa al temps i a l’estació de l’any. En tocar la pantalla, el visitant pot enfrontar les persones entre si. Esta obra evoluciona amb les interaccions, de manera que pot desencadenar-se una guerra total que arrasaria tota la ciutat i la reduiria a cendra. Si passara això, no hi hauria manera que esta obra tornara a l’estat original, la vegetació s’apoderaria de les ruïnes i aniria creixent amb el temps. I és que hi ha accions en la vida que no tenen volta arrere, per això el títol l’obra.
Michal Rovner (Tel-Aviv, 1957). Silent Waters (‘Aigües silencioses’). Esta obra s’emmarca en la línia de treball de Rovner, en la qual retrata multituds de persones que vaguen per les seues pantalles de LCD sense un rumb fix. En paraules de l’artista: “No vull contar una història. Estic buscant alguna cosa davall de la història. És molt important per a mi començar amb la realitat. Treballe amb vídeo quan el meu treball es podria haver fet fàcilment amb animació, ja que despulla totes les persones i llocs de qualsevol característica. Realment no es pot dir si és un home o una dona, per exemple. M’agrada mesclar vídeos que he pres de persones de diferents èpoques en un sol treball. Això també s’aplica a les ubicacions que use, ja que sovint mescle diversos llocs completament diferents. Les figures que utilitze podrien ser jo, podries ser tu. Però sí que han de tindre un sentit de la realitat. Les figures han de ser persones reals”.
Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967). Your Accountability of Presence (2021). La llum, el color, la percepció, la participació de l’espectador… són constants en el treball d’Olafur Eliasson. Això ho podem percebre en esta instal·lació en la qual els visitants veuen projectades les seues siluetes sobre la paret en colors molt diversos, on es crea tot un joc òptic en el qual el moviment cobra un gran protagonisme.
Julian Opie (Londres, 1958) Sam Amelia Jeremy Teresa 2. Julian Opie busca la seua inspiració en el seu entorn més pròxim, com són la gent amb la qual es creua pels carrers de Londres. Una obra en la qual usa les noves tecnologies però que s’inspira en l’art més antic. Tal com explica l’artista, “em vaig fixar en les persones per primera vegada com a possible tema de dibuix en trobar-me en estacions de ferrocarril i contemplar fileres de persones en l’andana de davant. Veient-les aplanades i des d’una certa distància podia imaginar una manera de dibuixar-les. Veig ressons d’este aplanament de les persones, de manera que formen bandes o frisos, en les antigues plaques de pedra assíries i en les pintures de tombes egípcies”.
