Cristina Iglesias

L’escultura de Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956) fuig de la mirada frontal del pedestal per a apropiar-se dels espais i poder ser observada des de diversos punts de vista. Cosa que podem veure en esta instal·lació realitzada específicament per a este passatge que comunica els dos edificis del Centre d’Art Hortensia Herrero en la qual el visitant topa amb una sèrie d’espills que multipliquen la seua profunditat i en els quals pot veure la seua imatge reflectida, la qual cosa l’induïx a aïllar-se i a oblidar-se que es troba al centre de la ciutat. I és que les instal·lacions de Cristina Iglesias no agredixen, sinó que acullen, conviden a endinsar-se en estes i explorar en profunditat tant l’obra com a un mateix. En paraules de l’artista: “Esta peça proposa un món oníric molt pròxim a la ciència-ficció en la seua aparença física, amb elements que tenen una textura pètria amb aparicions d’organismes que no reconeixes del tot i després tot este món de reflexos, d’espills, llocs on no pots entrar i altres en què sí que ho pots fer. Jo espere que l’espectador se senta en un altre món, que este trànsit d’un lloc a un altre siga un trànsit en un món especial, oníric, i que al seu torn et puga recordar coses que ja has vist en la naturalesa”.